El Castell de Montjuïc

A2

El símbol de la muntanya de Montjuïc és el seu castell, construït l’any 1751 per l’enginyer militar Juan Martín Cermeño. Amb anterioritat al segle XVII, i gràcies a la documentació escrita, es coneix que en el cim de la muntanya únicament existí un farell o petita torre de senyals que avisava la ciutat de l’arribada de vaixells. Aquesta petita construcció i els seus defensors catalans i francesos van poder rebutjar l’atac de les tropes castellanes el 26 de gener de 1641, l’anomenada Batalla de Montjuïc.

El fortí va resistir durant tot el setge final a Barcelona, i no es va rendir fins a la capitulació de la ciutat l’11 d’octubre de 1652, moment en què la propietat del castell passà a mans de la Corona espanyola, instal·lant una guarnició pròpia de més de 300 homes. La importància del fortí per la defensa de la ciutat fou evident, fet que motivar la Corona a millorar constantment les seves defenses, sobretot a partir del darrer terç del segle XVII: reforçament de l’antic fortí i la construcció d’un recinte exterior per millorar la seva defensa. No fou fins al 1751 quan les autoritats borbòniques van prendre la decisió de reformar completament el fortí, encarregant el projecte a l’enginyer militar Juan Martín Cermeño. Els treballs es perllongaren fins al 1779, adquirint la fesomia que ha arribat fins als nostres dies. Cermeño enderrocar bona part del fortí, i construí un gran edifici quadrangular, amb un pati central, on es situaren els serveis del castell i els allotjaments dels oficials. Una de les principals aportacions de Cermeño fou la construcció d’una estructura defensiva que separava els dos recintes del castell mitjançant un glacis, un camí cobert, fossat avançat i dos semibaluards a la part posterior.

Diferents intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 2006 i 2010 han permès documentar les traces de l’antic fortí, així com la planta del castell posterior. L’any 2006 es va intervenir al voltant del fossat, documentant part del baluard nord de la muralla perimetral del Castell de Montjuïc ideat per Cermeño, així com elements estructurals corresponents al sistema defensiu, fins ara desconegut: 8 contraforts interns de la muralla, un edifici de planta quadrangular, possiblement un cos de guàrdia, i les dimensions reals del parament exterior.

L’any 2010, dins del marc del Pla Director del Castell de Montjuïc, es dugué a terme una intervenció arqueològica en el gran edifici quadrangular i al pati central, i que ocupa la part més elevada de la fortificació, i que fins al moment allotjava el Museu Militar de Barcelona.

Finalment, a la part més alta del Cementiri del Sud-oest, damunt de la fossa comuna, l’any 1984 es va excavar un forn per a la cocció de material constructiu d’època barroca. El forn constava de dues cambres sobreposades: la de foc i la de càrrega o cocció, amb graella divisòria i praefurnium. Tots els elements estaven retallats a la roca.